5. “ECO” per Joan Brossa

“Eco”, de Rua de llibres (1980)

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

 

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

 

-I aquesta taula? I aquest balancí?

 I aquestes mans que fan ombra xinesa?

 Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

 l’última forma de la saviesa:

 

 Mira’t a fons, afirma sempre el que és

 i aprèn amb seny que no pots fer res més.

  

  

COMENTARI

 

El poema ECO es una reflexió que fa l’autor sobre la vida i el sentit.

Joan Brossa es fa dues preguntes vitals a les que vol donar una resposta. Que som i a on anem.

Joan brossa utilitza la reiteració de figures retòriques en el llenguatge del poema. En el poema hi trobem moltes preguntes retòriques, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epifonemes, paradoxes…

El poema conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí. Els deterministes deien que tot esta determinat, per tant negaven l’existència de llibertat. Acaba dient que per saber qui som hem de mirar dintre nostre.

 

Les característiques que lliguen aquest poema al surrealisme son la gran varietat de metàfores que hi trobem, el tema es un dels temes clàssics filosòfics. La dificultat per entendre’l i l’ús de moltes imatges demostren que aquest poema es una composició surrealista.

 

 

METRICA

1ª estrofa: 10A, 10B, 10A, 10B

2ª estrofa: 10C, 10D, 10C, 10D

3ª estrofa: 10E, 10F, 6, 3e, 10F

4ª estrofa: 10G, 10G

 

Sonet de rima consonant